Fou vicari de la parròquia alemanya evangèlica de Barcelona (1928-29). S'associà a la Bekennende Kirche en contraposició als Deutsche Christen, d’inspiració nazi, i des del 1935 dirigí el seminari de Finkenwalde, on sorgí Nachfolge (1937). El 1936 el govern nazi el tragué de professor auxiliar; el 1938 l’exilià de Berlín; el 1940 li prohibí de parlar en públic, i el 1941, de publicar escrits. Malgrat tot, ell desestimà les possibilitats que hom li oferia als EUA, i restà a Alemanya. D’aquells anys és Ethik, inacabada. Prengué part en els moviments de resistència, cosa que el portà a la presó el 1943, i a la mort, al camp de concentració de Flossenbürg, el 1945. Els escrits del temps de presó formen el llibre Widerstand und Ergebung, que convertí el seu autor en un dels mentors del cristianisme contemporani. Al temps de presó s’adonà que el món modern prescindeix de referències religioses i, per tant, que el cristianisme s’havia de preparar per a viure en un món secularitzat.