Quan el magma es refreda, comencen a cristal·litzar els minerals que tenen el punt de fusió més alt. La cristal·lització del magma és, doncs, fraccionada, i en qualsevol moment de la consolidació coexisteixen una fracció sòlida que conté els cristalls ja formats i una fracció líquida residual encara fosa; ambdues fraccions tenen composicions diferents, bé que llur suma reprodueixi la composició inicial del magma. Si per qualsevol mecanisme les fraccions sòlida i líquida se separen, cadascuna forma roques completament diferents entre elles i també del magma inicial. La separació pot ésser produïda per diferents mecanismes, un dels quals, potser el més freqüent, és l’originat per la diferència de densitats entre els cristalls formats i el magma, puix que els cristalls acostumen a ésser més densos que el magma i, per tant, es concentren al fons de la zona on aquest es consolida. Com que els primers minerals que se separen solen ésser els ferromagnètics (olivina i piroxens), les roques formades al fons de les masses plutòniques són més bàsiques que les superficials. La diferenciació d’un magma també pot ésser produïda per fenòmens de compressió, puix que la fracció fluida pot escapar-se més fàcilment a les zones de menor pressió, mentre que els cristalls formen una mena de malla o esponja que es concentra al mateix lloc on s’havia originat. L’evolució dels magmes per diferenciació explica que d’un mateix magma puguin derivar les roques ígnies més variades.
f
Mineralogia i petrografia