El primer cas determina un diftong neutre (viu, avui). En el segon cas, en català, cal distingir la seqüència vocal oberta tònica + vocal tancada àtona, anomenada diftong decreixent (remei, mai, boira, lleure, cau, bou), de la seqüència inversa, o diftong creixent, on només és possible l’element [u] com a membre tancat àton (quatre, freqüent). Quan no s’acompleix una de les condicions esmentades té lloc un hiat. Des del punt de vista fonològic hom discuteix si el diftong és constituït per una seqüència de dos fonemes vocàlics o per un de sol amb distinta matisació al llarg de la durada.
m
Fonètica i fonologia