No pot ésser duta a terme autonòmicament per gairebé cap metazou, ja que el tracte intestinal és deficient en enzims capaços d’atacar polisacàrids altres que els bastits sobre lligams α-1,4. Per contra, molts bacteris posseeixen cel·lulases que poden hidrolitzar la cel·lulosa trencant l’enllaç de la cel·lobiosa. També alguns protozous, fongs inferiors i fins i tot algunes larves d’insectes tenen enzims cel·lulosolítics. En el cec dels remugadors habita una nombrosa població de bacteris simbionts, que possibilita la digestió de la matèria vegetal ingerida. En el recte dels tèrmits i d’altres insectes xilòfags viuen simbiòticament protozous flagel·lats que possibiliten la digestió de la fusta menjada per aquests animals. En l’ésser humà la cel·lulosa és indigestible a causa de la manca d’enzims específics, encara que pot ésser desintegrada mitjançant una acció bacteriana. Gràcies a aquesta indigestibilitat, la cel·lulosa aporta la massa necessària per a excitar el peristaltisme intestinal.
f
Biologia