Era costum de berenar de cassola i coques de llardons, i també, si hom sortia al camp, de truita de botifarra. A molts pobles hom feia també balls tradicionals: així, la cascavellada o entrelliçada, al Vallespir, o el ball de la post, a Manlleu. El sentit de la tradicional ingestió de menjars abundants en greixos i proteïnes, prové de la contraposició amb la quaresma, període que començava immediatament després del dimarts de carnestoltes i durant el qual aquestes menges eren sotmeses a restriccions.
m
Folklore