dilució isotòpica

f

Química

Procediment analític per a la determinació quantitativa d’elements o composts presents en mescles complexes, per addició a aquestes d’una quantitat pesant d’un isòtop radioactiu (d’activitat específica A 1) de l’element a determinar, i mesura de l’activitat final A 2 d’aquest element o d’un derivat seu, aïllat de la mescla problema i purificat.

Donada la identitat del comportament químic dels isòtops d’un mateix element, siguin radioactius o no, el producte aïllat contindrà quantitats de l’isòtop radioactiu i de l’inactiu proporcionals a les quantitats inicials respectives. Hom pot calcular, doncs, la quantitat d’element problema a partir de la raó d’activitats A 1/A 2, sense haver de procedir a la seva separació quantitativa completa. Per això aquest mètode és aplicat a l’anàlisi de mescles de separació quan és molt difícil i àdhuc impossible, com les que es presenten, per exemple, en el camp de la bioquímica. És també excel·lent per a l’anàlisi de traces, on és remarcable l’ús de quantitats subestequiomètriques dels reactius de separació. En química nuclear és usat el mètode de la dilució isotòpica inversa per a avaluar els rendiments de reaccions nuclears, addicionant pesos coneguts de materials inactius a la mescla dels diferents núclids radioactius.