dilució límit

f
Química

Tècnica que consisteix a diluir progressivament una suspensió fins a obtenir una part alíquota que contingui una única unitat de solut.

Aquesta tècnica és utilitzada principalment en els camps de la bioquímica i la medicina amb suspensions de cèl·lules o de microorganismes i permet, entre d’altres, l’aïllament de clons d’hibridomes per a la producció d’anticossos monoclonals i l’estudi de l’activitat de cèl·lules individuals.