dinàmica atmosfèrica

f
Geografia
Meteorologia

dinàmica atmosfèrica . Pressions mitjanes al nivell del mar pel gener i pel juliol (en mm): A, altes pressions; D, baixes pressions (les fletxes blanques indiquen els vents de l’oest, de latituds mitjanes; les negres, els vents de l’est, de latituds baixes)

Conjunt de tots els mecanismes dinàmics que d’una manera o d’una altra dirigeixen la circulació general atmosfèrica i hi participen.

Des de la fi del decenni del 1940 hi ha hagut una gran renovació i avenç en les teories que fan referència a tots els moviments atmosfèrics a gran escala. Antigament hom creia que els factors tèrmics gaudien d’un predomini exclusiu; actualment, per contra, aquesta teoria ha estat substituïda per una altra que considera justament els factors de tipus dinàmic com els que tenen un paper primordial a l’hora de regir la circulació i que la repartició horitzontal de les temperatures en una gran part de l’atmosfera és la conseqüència, i no pas la causa, d’aquesta circulació general. L’oceanògraf i meteoròleg C.G. Rossby, juntament amb els seus col·laboradors de la Universitat de Chicago, formulà la primera teoria dinàmica per explicar d’una manera concloent tot el funcionament de la circulació general atmosfèrica (1947). Segons la seva teoria, l’energia inicial per a la circulació dins l’atmosfera no és elaborada a les regions intertropicals, sinó que és produïda pels mecanismes que determinen les diferents situacions del front polar i dels corrents en jet , mecanismes que són alhora d’origen tèrmic i d’origen dinàmic. El continu manteniment dels corrents en jet , no explicable per raons tèrmiques, puix que s’esdevé a les regions transparents de l’atmosfera, on l’absorció d’energia de la radiació solar és pràcticament nul·la, constitueix un procés dinàmic complet i inacabable; en ell un jet ràpid va degenerant, perdent velocitat, i, per contrast, es reconstrueix gràcies a l’energia mecànica que li és fornida per les cèl·lules atmosfèriques secundàries, anticiclons i ciclons, nascudes de la seva pròpia degeneració. De manera que és la pròpia turbulència de les pertorbacions de la zona temperada que regenera el corrent en jet , mitjançant un procés només dinàmic. Dins aquest procés, la curvatura de la Terra i el seu moviment de rotació tenen un paper molt important.