Autor de diversos curtmetratges durant la postguerra mundial, s’imposà com un dels mestres de la comèdia italiana a partir de l’èxit de Pane, amore e... (1955) i Poveri ma belli (1957), i es consolidà amb Il sorpasso (1962). El seu humor es convertí en la constant d’una prolífica filmografia, entre la qual destaquen: I mostri (1963), Vedo nudo (1969), In nome del popolo italiano (1971), Profumo di donna (1974, guardonat amb un César), Sesso e volentieri (1982), Le bon roi Dagobert (1984), Scemo di guerra (1985), Il commissario Lo Gatto (1987), Teresa (1988), Tolgo il disturbo (1990), Giovani e belli (1996) i I miei mostri (2005). El 2002 el Festival de Venècia el guardonà amb un Lleó d’Or en reconeixement a la seva carrera.