Comprenia probablement l’antic municipi romà d’Ègara. El primer bisbe fou Ireneu, clergue de Barcelona, la designació del qual com a primer bisbe d’aquesta seu vers el 464 fou denegada en un concili a Roma el 465, cosa que comportà el retorn d’Ireneu a Ègara. Sembla que un altre bisbe d’aquesta ciutat, Nebridi (516-27), passà també a Barcelona, on és testimoniat el 540. Durant el període visigòtic hom coneix els noms d’uns altres sis bisbes d’Ègara sobretot per llur assistència als concilis del regne i de la província. El concili de la Tarraconense del 614 fou celebrat a la seu d’Ègara. Després de la conquesta carolíngia, un intent del prevere mossàrab immigrat Baió de restaurar la seu (aleshores ja a Terrassa) fracassà quan un capitular reial de Carles el Calb del 874 clogué l’afer a favor de Frodoí, bisbe de Barcelona.
Episcopologi d’Ègara
| bisbe | etapa |
|---|---|
| Ireneu | ~ 450 - d 465 |
| Nebridi | a 516 - 545 |
| Taur | ~ 546 |
| Sofroni | a 589 - d 592 |
| Ilergi | a 598 - d 610 |
| ? | ~ 614 |
| Eugeni | ~ 633 |
| Vicenç | ~ 653 |
| Joan | a 683 - d 693 |