Dionís

Διόνυσος (el)

Divinitat grega d’origen frigi o traci.

El seu culte fou propagat (segles IX-VIII aC) a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia. Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia.

Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare. Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de déu de la natura, protector de l’agricultura i en especial de la vinya, i com a protector de la procreació fou assimilat, en algunes festes, al boc i al toro. Els seus ritus religiosos deriven principalment de l’orgia i l’embriaguesa, i les seves festes, les Dionísies, tingueren una gran importància en l’origen del teatre.

La iconografia de l’època arcaica (vasos de ceràmica, monedes de Naxos, etc.) el representa amb barba, coronat de pàmpols, cobert per una pell de cérvol o pantera, amb un crater de vi a la mà i voltat de sàtirs, silens o mènades. A l’època clàssica i hel·lenística és representat com un jove sense barba (frontó oriental del Partenó i gigantomàquies de Delfos i Pèrgam).