Fou cap d’estat el 405 aC. Instaurà un govern autocràtic i centralista, però popular, que eliminà les aspiracions democràtiques del partit atenès. Alliberà molts d’esclaus i reorganitzà l’exèrcit i la flota, que adaptà a les noves tècniques militars i convertí en instrument de la seva política expansionista. Impulsà les obres urbanes i la fortificació de Siracusa, i protegí la vida cultural siracusana. Es repartí l’illa de Sicília amb els cartaginesos, que en controlaren la part occidental. Establí la preponderància de Siracusa a la Mediterrània central i occidental, i organitzà un sòlid estat a la part oriental de Sicília. Aliat amb els espartans, intervingué en les guerres contra Atenes.