Eren de règim herbívor i habitaven en zones pantanoses i llacs. Visqueren durant el Juràssic i el Cretaci. Les darreres investigacions els situen al final del Juràssic (fa uns 150 milions d’anys) a l’oest dels EUA. Les seves restes han estat trobades a la Formació Morrison de Colorado i Utah. Malgrat superar els 20 m de llargada, el Diplodocus era relativament gràcil. El crani era relativament allargat i les dents estretes i cilíndriques.
L’any 2026, investigadors de la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis identificaren al jaciment de La Tejería, al municipi del Castellar (Terol), restes fòssils d’un Diplodocus d’uns 150 milions d’anys d’antiguitat. Constituïren el primer exemplar confirmat d’aquest gènere trobat fora d’Amèrica del Nord i aportaren noves evidències de l’intercanvi faunístic entre Europa i Amèrica del Nord durant el Juràssic superior.