dipòsit

m

Dret civil

Contracte real mitjançant el qual una part —dipositant— lliura temporalment una cosa a una altra —dipositari—, que la rep amb l’obligació de custodiar-la, conservar-la i tornar-la en ésser reclamada per aquell o per algú amb dret a fer-ho.

El dipòsit és un contracte quan es dóna l’acord lliure de voluntats entre el qui fa el dipòsit i el qui rep la cosa, però no ho és quan és fet per decisió judicial (dipòsit judicial) o quan alguna de les parts és obligada a establir-lo (dipòsit necessari). El contracte de dipòsit ha de tenir aquestes característiques: ésser real, és a dir, si es lliura una cosa, principal, si acompleix una finalitat contractual pròpia, gratuït o onerós, que, considerat essencialment gratuït pel dret romà clàssic, avui, amb la influència creixent de la contractació mercantil en la civil, ha esdevingut onerós en la majoria de casos, unilateral o bilateral, si en el dipòsit gratuït només el dipositari és subjecte d’obligacions i si en l’onerós o retribuït hi ha bilateralitat.