Parteix de l’anàlisi del text i inclou la preparació dels actors, la determinació del moviment escènic, la distribució i il·luminació de l’espai i la supervisió del vestuari, de la maquinària, etc. Tot i l’atenció especial a l’actor i a d’altres elements escènics per part de teòrics com Jules Mesnardière, Sébastien Mercier o Diderot, la concepció moderna de direcció teatral nasqué amb André Antoine, que des del Théâtre Libre (1877-94) portà a la pràctica els postulats naturalistes d’Émile Zola. Partint de la concepció unitària del teatre musical de Wagner, Adolphe Appia i Edward Gordon Craig posaren la direcció teatral al servei de l’idealisme i del simbolisme. Konstantin S. Stanislavskij uní el naturalisme i el realisme psicològic i establí un mètode de formació de l’actor per aconseguir la seva identificació total amb el personatge. En aquesta línia, bé que amb notables diferències, cal situar l’alemany Reinhardt, el francès Gémier i el rus E.B. Vakhtangov. V.E. Mejerhol’d, Erwin Piscator i Jacques Copeau representaren les principals tendències del primer terç del s. XX i potenciaren l’experiència i recerca del teatre d’avantguarda. Bertolt Brecht creà els postulats del teatre èpic, que ha tingut continuïtat sobretot en el Berliner Ensemble, on han excel·lit Heinrich Engel, Manfred Wekwerth i Joachim Tenschert, i en altres directors, com Roger Planchon, Jean Vilar, etc. Cal destacar, també, Giorgio Strehler des del Piccolo Teatro della Città di Milano i Peter Hall, Peter Brook i Michel Saint Denis des de la Royal Shakespeare Company. Modernament, la valoració de l’actor com a creador col·lectiu de l’espectacle ha provocat un canvi en la direcció teatral; en aquest sentit cal esmentar especialment els treballs de Jerzy Grotovski, els de Julien Beck i Judith Malina des del Living Theatre, i els de Bob Wilson. Als Països Catalans es destaquen Adrià Gual amb la creació del Teatre Íntim i de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic , Frederic Roda des de l'ADB, els treballs duts a terme de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual per Ricard Salvat, Feliu Formosa, Josep Anton Codina, Josep Montanyès i Francesc Nel·lo, el treball d’Albert Boadella amb Els Joglars, Fabià Puigserver, Lluís Pascual i Pere Planella del Teatre Lliure, Josep M. Flotats i la seva companyia, etc.
f
Teatre