directiva de serveis

f
Dret

Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa als serveis del mercat interior, que té com a finalitat l’eliminació dels obstacles al desenvolupament dels serveis als Estats membres de la Unió Europea.

Amb la intenció de consolidar un mercat competitiu de serveis que garanteixi la circulació d’aquestes prestacions en tot el territori de la Unió tot fent efectiva la llibertat d’establiment. És regulada per la Directiva 2006/123/CE del Parlament i del Consell Europeu 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, té com a finalitat l’eliminació dels obstacles al desenvolupament dels serveis als Estats membres de la Unió Europea. La incidència de la directiva de serveis en el dret dels estats membres de la Unió Europea ha significat una reforma substancial de la normativa i del funcionament de les administracions públiques, tot substituint una intervenció administrativa basada en una intervenció prèvia per mitjà de l’autorització amb llicències per a un altre paradigma centrat en una intervenció administrativa posterior al desenvolupament del servei mitjançant la inspecció i de la supervisió. La reforma normativa i administrativa promoguda per la Directiva 2006/123/CE buscava promoure un context favorable a la dinamització del sector dels serveis, l’eliminació de totes les autoritzacions administratives no justificades, la supressió de tots aquells requisits que posin obstacles al lliure accés i a l’exercici de l’activitat de serveis i la reducció de les càrregues administratives mitjançant una simplificació dels procediments. La transposició de la directiva de serveis a l’Estat espanyol es realitzà mitjançant les lleis de les Corts Generals, Llei 17/2005, de 23 de novembre (anomenada “llei paraigua”) i la Llei 25/2009, de 22 de desembre (anomenada “llei òmnibus”) que impulsaven l’adaptació de la normativa de la Unió Europea i la reforma dels procediments administratius en l’àmbit dels serveis i de diversos sectors de la legislació sectorial. En la mesura que la directiva de serveis afectava a títols competencials de les comunitats autònomes, alguns aspectes de la transposició de la normativa europea han estat executats per l’aprovació i reforma de diverses lleis autonòmiques, com, en el cas de Catalunya, succeeix, per exemple, amb el Codi de Consum de Catalunya, aprovat per Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Parlament de Catalunya.