Fou desenvolupat per Philips el 1986, amb la intenció d’estandarditzar els CD-ROM dins el mercat domèstic. El format d’emmagatzematge sobre el disc compacte és capaç de mantenir combinacions de vídeo, música, text, gràfics i parla. Per a la seva reproducció s’usa un aparell amb un microordinador incorporat, i com a pantalla, un aparell de televisor convencional; mitjançant un comandament a distància, un teclat o un ratolí es pot recuperar la informació del disc de forma interactiva. Es tracta d’un estàndard molt ambiciós, ja que va des del format d’emmagatzematge fins a l’arquitectura dels aparells reproductors, passant pels protocols i les característiques dels microordinadors incorporats. El problema principal amb què topà aquest estàndard fou el dubte dels fabricants i dels consumidors que el CD-I fos incapaç d’absorbir les contínues novetats tecnològiques. Un format alternatiu d’emmagatzematge és el vídeo digital interactiu (DVI).
m
Electrònica i informàtica