La informació va en un suport de caràcter magnètic, però el dispositiu que la llegeix és un làser. La lectura es basa en una propietat del camp magnètic: segons la seva polaritat, aquest camp fa girar el pla de polarització d’una llum polaritzada, en sentit horari o bé antihorari. El grup lector capta, doncs, la llum reflectida pel disc, com en els sistemes de disc òptic i, a diferència d’aquests, en detecta la polarització. En l’enregistrament, la combinació de mètodes òptics i magnètics és diferent. El capçal magnètic és assistit per un làser per tal d’augmentar la densitat d’enregistrament. El làser té una potència superior a la del grup lector; així, el raig de llum que emet pot elevar la temperatura de la superfície del disc per sobre el punt de Curie, però únicament en l’àrea minúscula, micromètrica, del pic de llum. Aquest increment local de temperatura fa que el material es torni paramagnètic, és a dir, perd qualsevol magnetisme induït previ i és susceptible d’ésser novament magnetitzat per un camp extern. El flux generat pel capçal magnètic és només d’uns 80 oersted, suficient per a magnetitzar l’àrea enfocada pel làser però insuficient per a afectar les zones pròximes. D’aquesta manera, el làser limita l’efecte del camp magnètic a la regió enfocada, i això permet d’aconseguir una densitat d’informació similar a la dels discs òptics.
m
Electrònica i informàtica