discoglòssids

m
pl
Herpetologia

Família d’amfibis anurs de l’ordre dels opistocels que inclou espècies de mida petita i aspecte de gripau.

Llurs vèrtebres són opistocèl·liques, i la segona, la tercera i la quarta presenten costelles rudimentàries. La llengua no és extensible, però sí arrodonida en forma de disc. La cintura pectoral és unida per mitjà de l’estern, dividit en dues meitats que munten l’una sobre l’altra. Inclou quatre gèneres, que comprenen unes quantes espècies d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica. Entre aquests gèneres destaquen Alytes, Baleaphryne, Discoglossus i Bombina; dels tres primers n'hi ha representants als Països Catalans.