discomeduses

semeostomes
f
pl
Zoologia

Ordre de la classe dels escifozous que comprèn les meduses més grosses i comunes amb l’ombrel·la aplanada i en forma de disc, d’on els ve el nom.

Es caracteritzen per posseir dues menes d’organització: les unes tenen estatocits i tentacles a la vora de l’ombrel·la i el manubri amb quatre braços; la resta són atentaculades i amb els braços del manubri formats per nombroses branques foses de tal manera que la boca és dividida en moltes obertures. Són pròpies de mars tropicals i temperades, i n'hi ha a la Mediterrània.