disenteria

disentería (es), dysentery (en)
f

Quadre anatomicoclínic que reflecteix inflamacions importants del còlon ocasionades per agents diversos, entre els quals es destaquen els bacils i les amebes.

La disenteria bacil·lar, gairebé exclusiva de terres càlides i que sovint es presenta en forma d’epidèmies afavorides per manca d’higiene, és produïda per diferents bacils (Shiga-Kruse, Flexner, Ghiss, Strong, Sonne). El contagi té lloc per contacte directe amb femta contaminada, per la ingestió d’aliments crus contaminats i per les mosques. Emplaçats als budells, els bacils es moren, però els trastorns són produïts per les endotoxines que són alliberades dels mateixos bacils. El quadre clínic comença bruscament, i segueix el seu curs amb dolors còlics i febre alta. La diarrea és mucopurulenta o mucosanguinolenta; el nombre de deposicions pot ésser superior a 20 per dia, i sovint són sense femta. L’evacuació no alleuja el malestar ano-rectal continuat. L’estat general és afectat ràpidament, i es produeix una dishidratació intensa. La disenteria amèbica és una malaltia tropical produïda per l'Entamoeba histolytica, i, a diferència de la bacil·lar, és fonamentalment crònica, amb recaigudes repetides, poc o molt intenses. La quantitat de deposicions diàries és molt inferior a la de la disenteria bacil·lar, i la manca de febre sol constituir una gran dada diferencial. La infectació en diferents òrgans de l’organisme no és rara (abscessos hepàtics, pulmonars, cerebrals).