Així, hom distingeix la disfàgia bucofaríngia, que inclou la disfàgia per aptialisme, la disfàgia dolorosa (odinofàgia) de les amigdalitis, les faringitis i les laringitis, la disfàgia obstructiva per cossos estranys o per tumoracions, la disfàgia paralítica per processos miopàtics o dels nervis bulbars, la disfàgia espàstica del tètan, de la intoxicació per estricnina i de certes encefalitis, i la disfàgia histèrica, i la disfàgia esofàgica, les causes de la qual són l’obstrucció mecànica per processos intrínsecs, com és ara les cicatrius retràctils per esofagitis, úlceres, neoplàsies, etc, o bé per compressions extrínseques (goll, aneurisma, adenopatia), i els trastorns de la motilitat, com és ara l’espasme esofàgic.
f
Patologia humana