dispensable

adj
Dret

Dit de l’impediment matrimonial que pot ésser dispensat ja per l’autoritat civil, ja per l’eclesiàstica, segons els casos.

En dret civil, el jutge de primera instància pot dispensar els impediments d’edat (fins els catorze anys) i de parentiu entre col·laterals per consanguinitat del grau tercer, i el ministre de justícia el de mort dolosa del cònjuge anterior. En dret canònic, el bisbe pot dispensar els impediments d’impotència, edat, disparitat de culte, rapte i parentiu entre col·laterals per consanguinitat dels graus tercer i quart; queden reservats a la Santa Seu els impediments d’ordre sagrat, de vot perpetu de castedat en un institut religiós de dret pontifici i el de crim.