Mineral que cristal·litza en el sistema triclínic, amb cristalls d’hàbit tabular i allargats paral·lelament a l’eix c, flexibles i sovint corbats, bé que també es pot presentar en masses foliàcies. La duresa varia segons les cares: de 4 a 5 si són paral·leles a l’eix c (longitudinal), i de 6 a 7 si ho són a l’eix b (transversal). La densitat és de 3,6, i el color més característic, el blau, però també pot ésser verd, blanc o gris. Dins l’ampli grup dels silicats és un nesosilicat. És un producte del metamorfisme regional de grau mitjà, en roques amb un gran contingut d’alumini, per la qual cosa hom la troba en esquists i gneis. Hom la fa servir en la fabricació de materials refractaris, d’aïlladors per a la indústria electrònica i de ceràmiques molt resistents als àcids. Hom l’anomena també cianita.
f
Mineralogia i petrografia