distintiu

m

adj

Fonètica i fonologia

Tret articulatori o acústic que, en la realització de fonemes, és susceptible d’exercir valors discrets diferencials respecte a unes altres realitzacions.

Quan un d’aquests trets esdevé comú a tota una sèrie de realitzacions fonemàtiques és anomenat marca de correlació. Per exemple, els trets distintius de [p], en català, són [consonant], [sord], [oral], [oclusiu], [labial]. Per [consonant] s’oposa a les vocals, per [sord], a [b], per [oclusiu], a [f], per [labial], a [t] i [k], etc. D’altra banda, el tret [labial] és marca de correlació per a [p], [b], [m] i [f] alhora.