També és anomenada cacotopia (del grec κακός, ‘dolent’) o antiutopia. Les distopies són concebudes habitualment com a comunitats humanes que, en el seu conjunt o en determinats aspectes essencials, presenten uns trets censurables o negatius per part de qui les formula, generalment en sintonia amb la societat real de la qual forma part. Sembla que el terme fou emprat que per primer cop en un debat parlamentari pel filòsof John Stuart Mill (1868), però la formulació elaborada de distopies correspon a la literatura, especialment en els gèneres de la ciència-ficció i de la novel·la filosòfica. La distopia generalment constitueix una projecció d’aspectes reals de la societat que l’autor amplifica en un determinat sentit fins a construir models de societat dominats per variants del totalitarisme, el caos o l’autodestrucció. Fites del subgènere distòpic són My (‘Nosaltres’), de Jevgenij I. Zamjatin (1924), Brave New World, d’Aldous Huxley (1932) i 1984, de George Orwell (1949), obres que han marcat la pauta tant en la literatura com en el cinema posteriors. El terme és utilitzat també en el periodisme i en el llenguatge polític.
f
Literatura
Filosofia