En els motors de quatre temps, l’entrada és regulada per la vàlvula d’admissió, mentre que la d’escapament permet la sortida dels gasos de la combustió. L’obertura i el tancament d’ambdues vàlvules són harmonitzats per unes lleves de perfil adequat tornejades sobre un arbre, anomenat arbre de lleves, que gira sincronitzat amb el cigonyal però a la meitat de la velocitat d’ell. Per assegurar la sortida dels gasos i l’ompliment del cilindre, que la inèrcia dels gasos tendeix a retardar, cal avançar l’obertura de les vàlvules i retardar-ne el tancament respecte als instants teòrics de fer-ho, que són els punts extrems de la cursa del pistó. Cada vàlvula és normalment tancada per mitjà d’una molla i s’obre cap a l’interior del cilindre, moviment dirigit per una lleva sobre la qual recolza el taquet, proveït d’un sistema per a regular el joc entre ell i la vàlvula. En la majoria dels motors, però, el moviment és transmès a les vàlvules per un balancí que fa el mateix efecte del taquet i, a més, permet de reduir les dimensions del motor. En els motors de dos temps el mateix pistó obre alternativament les lluernes d’admissió o d’escapament; atès que ambdues resten obertes simultàniament, el pistó té una forma especial (deflector) que impedeix la barreja de gasos i l’escapament de mescla sense cremar.
f
Tecnologia