distributiu
| distributiva

adj
Matemàtiques

Dit d’una llei de composició interna quan satisfà determinades propietats.

En un conjunt E dotat de dues lleis de composició internes (o operacions), una d’elles és distributiva respecte a l’altra quan se satisfan les següents propietats: si a*(c) = (a*b)°(a*c) hom diu que * és distributiva per l’esquerra respecte a °, si (c)*a = (b*a)°(c*a) llavors, * és distributiva per la dreta respecte a °, i si se satisfan ambdues condicions hom diu que * és distributiva respecte a °. A ℝ, la multiplicació és distributiva respecte a la suma, però no a l’inrevés.