Districte Cinquè

Nom amb què és conegut el Raval, un dels sectors de l’antic recinte emmurallat de Barcelona que constituí un dels dotze districtes administratius de la ciutat (1945-84).

Comprèn el Barri Xinès i es distingeix per les altes densitats d’ocupació del sòl (503 h/ha el 1985) i dels habitatges (2,9 h per habitatge sense rellogats). Situat a l’antic Raval, és limitat per la Rambla, el carrer de Tallers, la Ronda, el Paral·lel i el passeig de Colom; forma una bigarrada xarxa viària, amb carrers estrets; les cases (la majoria dels s. XVIII i XIX) tenen un equipament deficient. La densificació es produí des del principi del segle i arribà al màxim el 1930 (1 023,6 h/ha). Fou una de les zones polèmiques en els projectes urbanístics dels anys trenta. El pla Macià denuncià la situació del Districte Cinquè i la seva alta mortalitat, tot oposant-se al pla de Josep Vilaseca, de caire oficial, únicament viari, que no canviava les condicions dels habitatges; tanmateix, aquest pla fou aprovat per l’ajuntament el 1943. Un pla parcial per al barri vell, aprovat per l’ajuntament l’any 1959, preveia l’obertura de l’avinguda de García Morato fins al carrer de Muntaner, però aquest pla no s’ha portat mai a terme.