Primitivament, els coristes servents del déu executaven una dansa entorn de l’altar, al ritme de càntics. Fins al s VII aC el ditirambe anava lligat al culte de Dionís; després se'n separà. Amb les melodies de Lassos d’Hermione el ritme es féu més vivaç, i el temari dels càntics varià fins a l’infinit amb Simònides: el ditirambe tocà tots els temes, divins o heroics, fins a convertir-se en la forma poètica d’on sortí la tragèdia grega.
m
Literatura