Té diversos moviments (de tres a set), i alguns són de dansa. Sovint és per a petits conjunts d’instruments. Al s. XVIII designà habitualment una composició instrumental amb caràcter de suite. Mozart i Haydn n'escriviren de remarcables. Al s. XIX el terme passà a designar variacions sobre motius famosos i, a la primera meitat del XX, Bartolí, Roussel i altres compositors destacaren amb algunes obres de formes lliures que designaren amb aquest nom.
m
Música