El Dniéper és el quart riu més llarg d’Europa. Neix en una zona d’aiguamolls al nord de la ciutat de Vjaz’ma, a l’oblast’ de Smolensk (Rússia). Dins la república russa corre uns 485 km, travessa després 595 km pel sector oriental de Bielorússia, i acaba fent un gran arc dins les terres ucraïneses, on és el riu més important del país, on travessa 1.095 km abans de desguassar a la mar Negra, al seu estuari al nord-oest de Crimea.
En són els afluents principals els rius Prip’at’, Biarèzina, Sož i Desnà. Entre Dnipropetrovsk i Zapporižž’a el seu perfil és trencat per nombrosos llindars, que n’impediren la navegació fins el 1933, quan hi fou construïda una resclosa. Actualment és navegable més de 2.000 km, fins a Dorogobuž (Rússia), i hi ha un tràfic important.
El seu cabal és molt regular (1.380 m3/s a Kíev i 1.670 m3/s a Kherson) de tipus glaciopluvial, amb revinguda a la primavera (fins a 7.000 m3/s a Kíev). La seva importància en les comunicacions, com també l’aprofitament hidroelèctric i per a regadiu, ha donat un gran desenvolupament a les nombroses ciutats que el voregen.