dobla

f
Numismàtica i sigil·lografia

Moneda castellana d’or de pes i llei (23 3/4 quirats) similars a l’almohade, iniciada, probablement, per Ferran III (1230-52).

En temps de Joan II (1406-54) la seva llei fou rebaixada a 18 quirats en un intent de fer una moneda menys costosa. Sota els regnats d’Enric IV i dels Reis Catòlics la moneda d’or tornà al pes i la llei inicials de la dobla, però hom li donà els noms d'enrique, castellano o medio excelente.