dobla

f

Numismàtica i sigil·lografia

Nom que donaven els cristians a la moneda d’or almohade de valor de dos dinars, l’encunyació de la qual fou iniciada a la fi del s XII; el seu pes era de 4,60 g.

És característic d’aquesta moneda el quadrat central amb llegenda en diverses línies. Jaume I féu diverses concessions a particulars per a imitar les dobles i també les masmudines almohades, els dirhems i els millaresos. Jaume II ordenà d’encunyar quarts de dobla a Múrcia, després de la seva conquesta.