Els doctors en dret i en medicina, des de la fi de l’edat mitjana anaren equiparant-se a les classes privilegiades; a Barcelona, per exemple aconseguiren d’ésser equiparats als ciutadans honrats el 1498, i a Perpinyà els doctors en dret ho foren als burgesos honrats, el 1499. El nom de doctor fou equivalent originàriament al de magister o scholasticus; era purament honorífic i anava acompanyat sovint d’un adjectiu per a designar els mestres més famosos:Doctor Angelicus (Tomàs d’Aquino), Doctor Seraphicus (Bonaventura), Doctor Subtilis (Duns Escot), Doctor Illuminatus (Ramon Llull). Fou probablement a la Universitat de Bolonya, vers els segles XII-XIII, on el títol fou conferit formalment per a indicar un grau acadèmic diferent del magister i reservat especialment als qui ensenyaven medicina, dret i teologia. Les facultats d’arts continuaren donant a llurs graduats el títol de mestre.
f
m
Història