doctrinarisme

m
Història

Sistema polític que proposava el compromís entre el poder reial i la sobirania popular, a començament del s XIX.

Difós a França a partir del 1815, pretenia d’establir un govern constitucional que equilibrés la llibertat i l’autoritat, la monarquia i el règim representatiu. Formulada la teoria per Royer-Collard, el grup polític a què donà lloc desaparegué el 1848. Els doctrinaris espanyols durant els regnats d’Isabel II i d’Alfons XII defensaren la propietat privada, la primacia de l’ordre públic i el respecte a les classes dirigents.