La base econòmica dels dogons reposa en l’agricultura, principalment mill i melca, i en l’aviram. El caràcter accidentat del terreny els ha obligat a una preparació acurada de la terra, i la seva escassa proporció conreable, a una utilització intensiva en petites parcel·les. Llur cultura és rica en tècniques artesanes, en innovacions arquitectòniques i en ritus. El nucli de la societat dogon, de parentiu patrilineal, és la família, agrupada sota l’autoritat del patriarca.
f
m
Etnologia