Dividit en 100 cèntims. Com a moneda, fou inicialment una còpia de la piastra fuerte espanyola, correntment anomenada duro. El 1786 fou definida com a 23,3 g d’argent. El 1792 els EUA adaptaren el bimetal·lisme, i el dòlar fou definit per una doble relació: 24,06 g d’argent o 1.603,8 mg d’or. El 1837, la fugida d’or obligà a modificar la definició del dòlar, que des d’aleshores fou 1.504,656 mg d’or. El 1900, hom retornà al monometal·lisme, i el dòlar fou definit només en relació amb l’or. En la devaluació del 1934 el seu pes en or fou reduït a 888,6706 mg. El 18 de desembre de 1971, una altra devaluació en rebaixà el valor a 818,51265 mg d’or, i fou novament devaluat el 12 de febrer de 1973, amb un valor definit teòricament per 736,585 mg d’or. En els acords de Bretton Woods (1944), el dòlar fou moneda de reserva i doblement convertible, en or o en qualsevol altra moneda. Pel març del 1968, la convertibilitat en or fou reservada als bancs centrals, i per l’agost del 1971 els EUA retiraren llur compromís de convertibilitat en or del dòlar. Des d’aleshores la definició en or i les devaluacions posteriors del dòlar han esdevingut teòriques en comunicar-les al Fons Monetari Internacional, respecte als drets especials de gir.
m
Economia