dolium
*

m
Història

Gran dipòsit de forma esfèrica, de terrissa, usat normalment al món romà per a posar-hi el vi nou, abans de passar-lo a les àmfores, recipient definitiu i de transport.

També servia per a emmagatzemar gra, oli i vinagre. Normalment atenyien dos metres d’alçària i un metre i mig de diàmetre màxim. A la part externa de vegades hi havia esgrafiat un text indicant-ne la capacitat.