Dolors Genovès i Morales

(Barcelona, 17 de setembre de 1954 — Barcelona, 5 de juliol de 2022)

Periodista i realitzadora.

Llicenciada en periodisme i en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou professora associada del Departament d’Audiovisuals de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Cap de Reportatges Especials dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya (1992-2015), és autora de diversos documentals històrics i d’actualitat sobre Catalunya, alguns dels quals donaren lloc a controvèrsies, i dels quals cal esmentar: Dalí (1985), In memoriam (1986), Operació Nikolai (1992), sobre l’assassinat d’Andreu Nin (premi Ajoblanco a l’audàcia 1993), 1968 (1993), L’or de Moscou (1994), Sumaríssim 477 (1994), sobre l’afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera i pel qual fou jutjada, 4 dies de novembre (1995), Després del diluvi (1995), Cambó (1996), Cuba, siempre fidelísima (1998), Sapientíssims (2000), Chomón (2001, premi Cinema-Rescat), Joan March, els negocis de la guerra (2003), Els viatges de Mona Lisa (2003), Abecedari Porcioles (2004), Roig i Negre (2006, premi a la millor producció del Festival Internacional Memorimage de Reus), Entre el jou i l’espasa (2007), Topografia de la memòria (2008) i La trilogia indispensable (2010), formada per Adéu, Espanya? (2010), Això no funciona... o potser sí? (2011) i Hola, Europa! (2013). Publicà els articles sobre memòria i història Memòria, narració i reconciliació a Sud-àfrica: un balanç (2009), Memòria(es), veritat i justícia: models i debats (2007), Vindicació dels botxins per a una política del perdó (2006), i el llibre Les Barcelones de Porcioles (2005). Des del 2001 fou membre de la Societat Catalana de Comunicació. Fou guardonada amb el premi a la trajectòria de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (2019).