Monjo benedictí i teòric de la poesia concreta, sonora i cinètica. Des de l’any 1945 se centrà en la recerca dels grafismes tipogràfics. L’any 1951 començà els seus estudis a la Universitat de Sant Anselm de Roma i tres anys més tard publicà la seva tesi sobre la llibertat a Sartre. Els anys seixanta realitzà diversos escrits sobre poesia espacial, concreta i tipogràfica internacional, entre els quals destaquen els dedicats a l’obra de Burroughs i Allen Ginsberg, o els d’art autodestructiu i poesia concreta en De Melo i Sartre. Durant aquests anys realitzà poemes visuals amb tipografia de màquina d’escriure, anomentats Typestracts, en els quals la lletra és l’element principal. Dins el context d’influència del cinetisme, el 1963 elaborà un projecte de 28 poemes cinètics i l’any següent ingressà en la IKPF (International Kinetic Poetry Foundation).