Dirigí el col·legi de Prada a partir del 1815 i el de Ceret a partir del 1829. El 1841 publicà a Avinyó la Nova col·lecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, escrit en una llengua relativament neta de gal·licismes, per la qual cosa hom pot considerar-lo precursor de la renaixença literària rossellonesa.