Doctorat en Medicina i Cirurgia (1974), fou docent de paleoantropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona; primer, a la facultat d’història (1972-88), i, després, a la de medicina (1988-97). Dedicat a l’estudi de la història de la medicina i a la paleopatologia, d’entre la seva abundant bibliografia, cal fer esment de Paleopatología del cráneo en Cataluña (1977), La enfermedad en la prehistoria (1983), Paleontología (1993-94), El cráneo infantil de Orce (2002) i Antropología física para arqueólogos (2004). El 2003 li fou concedit el premi d’arqueologia catalana Pàtera d’Honor.