Domènec Fita i Molat

(Girona, Gironès, 10 d’agost de 1927 — Girona, Gironès?, 9 de novembre de 2020)

Escultor, pintor, dibuixant, vitraller i ceramista.

Es formà a les escoles de belles arts d’Olot (1943-45) i de Sant Jordi de Barcelona, on obtingué el títol de professor de dibuix el 1951. El 1953 un greu accident mentre pintava el mural del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona el deixà paraplègic, cosa que tanmateix no l’impedí la realització d’una obra diversa i abundant, desproveïda de tota mena d’academicisme: tant en les primeres manifestacions escultòriques (Crist jacent, a la catedral de Girona, 1958; Sant Benet, al monestir de Montserrat, 1962) com en les més posteriors que incorporaven elements més innovadors (Blocs de ciment, 1968; Mòmies, 1973; Oliba, Bisbe de Vic, Abat de Ripoll i de Cuixà, 2002), qualsevol opressió és anul·lada per una gran força espiritual. Partidari d’una integració de les arts, treballà sovint al costat d’arquitectes, com ho testimonia la seva prolífica obra com a vitraller (vidrieres estructurals a Vila-roja, 1966; església de Campredó, 1984, etc.) o amb realitzacions com el paviment del cancell d’entrada de la façana de la Passió i el conjunt d’Els quatre evangelistes del temple de la Sagrada Família de Barcelona (2010). Fou un dels artistes catalans actuals amb una producció de caràcter religiós més abundant i definida. També treballà la ceràmica i conreà la pintura. Exercí la docència de les arts plàstiques en un institut de Girona (1965-69), d’història i teoria de l’art a l’Estudi General de Girona (1969-79) i d’escultura, dibuix, pintura, ceràmica i gravat al seu estudi de Montjuïc (Girona) al llarg de les dècades de 1980 i 1990. Ingressà a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 1985 i rebé la Medalla d’Or de la Diputació de Girona (1991), la Creu de Sant Jordi (2006) i la Medalla de la Universitat de Girona (2011). El 1994 la Generalitat de Catalunya li organitzà al Palau Robert de Barcelona la retrospectiva “Fita. 50 anys d’art integrat”. L’any 2000 fou creada la Fundació Fita, per a la preservació i difusió de la seva obra, que consta d’unes 10.000 peces.