Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei. Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València. Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella; el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa. El 1415 pronuncià el discurs de pròrroga de les corts, en nom del futur Alfons el Magnànim. Disposava d’una important biblioteca, i escriví uns comentaris als furs i uns tractats sobre problemes jurisdiccionals de la batllia. Li ha estat atribuïda una traducció al català, bé que no gaire correcta, del tractat De amore d’Andreas Capellanus, la forma dialogada de la qual havia fet creure a algun erudit valencià del s XVIII que era una obra teatral, al·lusiva als amors del rei Joan I amb Carrossa de Vilaragut. La versió no sembla pas ésser obra de Mascó, i encara és menys versemblant que, amb el títol de L’hom enamorat i la fembra satisfeta, fos representada el 1394 al Real de València.