Biografia
Assistí a les aules dels escolapis de la seva ciutat natal. Començà el noviciat a Moià el 15 de setembre de 1889 i hi professà el 16 d’agost de 1891. Cursà els estudis eclesiàstics propis dels escolapis a Iratxe (Navarra) i San Pedro de Cardeña (Burgos), però els hagué d’interrompre per malaltia i fou enviat a Mataró, on es guarí i acabà els estudis.
Continuà a Mataró dedicat a l’ensenyament primari (1897-1900). Tenia una gran habilitat per al dibuix i la pintura, matèries que no solament impartia sinó que també emprava per a l’ensenyament d’altres disciplines. Tingué com a alumne Rafael Estrany i Ros.
Residí després als col·legis de Puigcerdà (1900-03), Tàrrega (1903-11) i, finalment, Caldes de Montbui (1911-32). A Tàrrega, com a professor del col·legi, orientà en les primeres passes artístiques l’escolapi Carles Perelló. A Caldes de Montbui, a més d’ensenyar dibuix, féu classes nocturnes a nois que ja treballaven; aquí es relacionà i afermà l’amistat amb pintors com Joaquim Mir i Trinxet o Francesc Domingo i Segura, el qual dibuixà una caricatura de l’escolapi.
Home afable, bondadós, pacient i estimat, participà en algunes exposicions de pintura a Caldes de Montbui, com la del 1930 sobre el paisatge vallesà. Al museu local se'n conserven un parell de pintures.
Bibliografia
- Baburés i Carreras, Josep (1986). Cent anys d’Escola Pia a Tàrrega. 1884-1984. Tàrrega: Impremta A.G. Camps. [Sobre el pare Domènec, vegeu pàg.107, nota 3 i pàg. 169.]
- Florensa, Joan (2009). Cent anys de l’Escola Pia a Caldes de Montbui (1909-2009). Història d’un servei. Caldes de Montbui: Escola Pia de Catalunya. [Sobre el pare Domènec, vegeu pàg. 56 i altres segons índex.]
- Revista de la Associació de Cultura. Caldes de Montbui. Any III (febrer - abril 1932), núm. 11, pàg. 6-9. [Recull breus escrits de diversos personatges sobre el pare Domingo.]
- Vilà i Palà, Claudi (1972). Escuelas Pías de Mataró. Su historial pedagógico. Salamanca. [Sobre el pare Domènec, vegeu pàg. 755 i 830.]