Domènec Torrent i Garriga

Domingo Torrent i Garriga
(Manlleu, Osona, 1844 — Manlleu, Osona, 1922)

Notari, gramàtic i escriptor.

Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa (1868) i fou notari de Ribes de Freser (1877-83) i de Manlleu. Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña... (1885, 1888). A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890. Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua castellana (Consideraciones sobre el idioma catalán, publicada el 1867, a El Porvenir, de Vic, i Ortografía de la lengua catalana, inèdita), i presentà als Jocs Florals de Barcelona, el 1896, un Plan per a una gramàtica de la llengua catalana. Col·laborà a El Ter (1897-1901), de Manlleu, publicà Manlleu, croquis para su historia... (1893), escrita de primer en català, Las leyendas de mi pueblo (1902), de caràcter fantasiós, una Historia de la ermita de Sant Antoni de Ribes (1918), en què recull una col·lecció de goigs, i una Historia de España (1921), en rodolins catalans.