dominion

*

m

Geografia

Política

Nom donat a cadascun dels territoris de l’Imperi Britànic que, d’acord amb la proclamació de la Conferència Imperial de 1926 gaudien d’un estatut d’estats lliures associats dins de l’Imperi Britànic.

Aquest estatut autoritzava tant la potestat legislativa com la política exterior i la representació en organismes internacionals. S'hi reflectia també l’adhesió a la Corona i la lliure associació a The Commonwealth. El primer territori a obtenir l’estatut de dominion fou el Canadà (s. XIX), seguit més tard (principi del s. XX) per Austràlia, Nova Zelanda i la República de Sud-àfrica. A poc a poc, però, accediren a la independència, reconeguda de fet pels estatuts de Westminster del 1931. A partir de 1947 el terme s’anà substituint pel de ‘membre del Commonwealth’.