Dominique Strauss-Kahn

(Neuilly-sur-Seine, Alts del Sena, 25 d’abril de 1949)

Dominique Strauus-Kahn

© Comissió Europea / Charlemagne

Economista i polític francès.

D’origen jueu i compromès activament en la defensa d’Israel i contra l’antisemitisme, es graduà el 1971 per l’École d’Hautes Études Commerciales de París i el 1972 per l’Institut d’Études Politiques de París. Posteriorment es diplomà en dret públic i es doctorà en economia, i el 1977 obtingué una plaça de professor. Des d’aquest any ha exercit la docència a les universitats de Nancy, Nanterre, a l’École Nationale d’Administration i a l’Institut d’Études Politiques de París.

La seva trajectòria política s’inicià als anys d’estudiant en cercles pròxims al Partit Comunista, des d’on evolucionà vers la socialdemocràcia. Ingressà al Parti SocialisteSFIO [Parti Socialiste] (PSF) l’any 1976, on tingué càrrecs en l’àrea d’economia i finances. L’any 1986 fou elegit diputat a l’Assemblée Nationale per primer cop (fins al 1988), i successivament en 1988-91, 1997 i 2001-07. Ministre d’Indústria i de Comerç exterior en els governs d’Édith Cresson i Pierre Bérégovoy (1991-93) i d’Economia i Finances sota Lionel Robert Jospin (1997-99), fou un dels artífexs a França de les reformes per a l’adopció de l’euro. Des del 2002, que el Govern passà a Les Républicains, ocupà càrrecs a la cúpula del PSF, i disputà sense èxit les primàries a la presidència a Ségolène Royal. L’any 2007 fou elegit director general del Fons Monetari Internacional en substitució de Rodrigo Rato Figaredo.

Des d’aquest càrrec hagué de fer front a la crisi financera internacional que esclatà a mitjan 2008, la més greu des del crac del 1929 i, entre altres mesures, avalà el rescat de la UE de Grècia. El maig del 2011, una denúncia per agressions sexuals comportà la seva suspensió del càrrec, en el qual fou substituït interinament per John Lipsky, per tal de ser jutjat. Sis dies després de ser detingut presentà la seva dimissió com a director general de l'FMI. El succeí en el càrrec Christine Madeleine Odette Lagarde.

A l’agost del mateix 2011 l’acusació retirà els càrrecs contra ell al·legant manca de fiabilitat en el relat de la víctima. El febrer del 2012 tornà a ser detingut per una suposada participació en una xarxa de proxenetisme, acusació de la qual fou absolt el juny del 2015 per un tribunal de Lilla.