Es tractava de concessions règies temporals, no pas hereditàries. També pel mateix temps i àdhuc abans que el regne asturianolleonès, els serveis de vassallatge foren recompensats mitjançant el pagament de soldades en metàl·lic, fórmula que acabà essent més acostumada. Al s XIII, quan les grans conquestes territorials de Ferran III (1217-52) ho possibilitaren, aparegué el costum de fer donacions territorials en plena propietat — vel in hereditatem in perpetuum — per tal d’agrair serveis — probono et fideli secritio — o per subjectar l’agraciat a la satisfacció d’unes obligacions determinades, generalment de caràcter militar, com mantenir un cert nombre d’homes d’armes. Malgrat que es tractava de donacions, els donataris restaven sotmesos a una sèrie de requisits envers els béns rebuts que limitaven llur llibertat de decisió; per exemple, no podien alienar les fortaleses rebudes sense consentiment del rei, que alhora hi podia exercir un dret de retracte.
f
Història